La pesca a la ciutat de Barcelona, es remunta als orígens de la Ciutat, no obstant això, els pescadors i el barri de la Barceloneta,  o Barriada de la Platja com solien denominar-li en aquell temps, formen una entranyable unitat, des de la seva fundació.

L’activitat comercial que es va desenvolupar a Barcelona, durant el segle XIV, es va manifestar en la construcció de grans temples. El temple de Santa María del Mar, és un exemple, sobre el seu altar central, avui dia, poden veure’s els seus orígens; concretament hi ha una efígie representativa d’una embarcació medieval com a reconeixement a la Confraria de Pescadors i Mariners de Barcelona.

Hi ha altres mostres de reconeixement  en representacions de confrares, que poden veure’s al portal major, en els capitells de les columnes de les naus interiors i en els arcs de la façana. Els confrares pescadors, també disposaven de claus i podien celebrar reunions en el seu interior. Quan l’any 1328, es va acabar la construcció del temple, la mà d’obra que van aportar, tant marins, com a pescadors va ser gairebé tan important com la dels “bastaixadors” (transportistes de pesos o pedres)

Posteriorment, en 1753 es va col·locar la primera pedra del que seria el Barri de la Barceloneta, en la construcció de la qual es va situar el temple de Sant Miquel del Port, que es convertiria a la seu oficial per a les reunions del Gremi de Pescadors que es van traslladar a la sagristia. El temple va oficiar la primera cerimònia a la fi de setembre de 1755, poc abans que quedés inaugurat el barri segons l’establert, que va anar en el mes següent, octubre de 1755.

Durant el regnat de Carlos III, en el 1772,  va ser instal·lada el primer Fanal del Port, l’actual Torre del Rellotge (Torre del Rellotge), la qual cosa va constituir una novetat per a la navegació de l’època, per ser una de les primeres del Mediterrani, convertint-se des de llavors en el símbol fonamental, que identifica tant al barri, com al port pesquer.

Durant l’edat moderna, les institucions gremials, van sofrir seriosos canvis, en el seu règim d’autonomia i privilegis, a causa dels canvis polítics i governs que s’anaven succeint. Entre els anys 1700 i 1800, l’activitat pesquera de Barcelona, es dividia en tres gremis: el Gremi de Pescadors, el Gremi de Mariners i el Gremi de “Mestres d’Aixa” (constructors d’embarcacions).

El patrimoni del Gremi de Pescadors es limitava a tres barraques a la platja, que constituïen la seva seu social.

El Gremi, comptava amb una confraria, que s’encarregava dels assumptes assistencials, la qual, es llúdria econòmicament de les aportacions dels seus membres en forma de quotes, aplicades sobre les vendes del peix que realitzaven. Els fons recaptats servien per assistir a pescadors malalts. Arribant fins i tot a establir els primers precedents del que més tard serien les pensions de jubilació, ja que els pescadors que per la seva avançada edat, no podien exercir el seu ofici, percebien una pensió vitalícia derivada de les aportacions que realitzaven la resta de membres de l’organització en actiu. També les vídues i fills menors rebien assistència econòmica d’aquest fons.

Més tard el rei Fernando VII, l’any 1827, va limitar amb una Real Ordre, les funcions dels gremis pesquers i els va despullar dels seus privilegis, iniciant-se el declivi d’aquestes associacions.

El “Pòsit de Pescadors”, nova denominació del col·lectiu, va potenciar la creació de caixes de crèdit i entitats gestores, l’amplitud dels serveis que prestava el “Pòsit”, ho va convertir en avanzadilla del que després es va generalitzar en la resta de gremis de la Ciutat, la qual cosa va propiciar el denominat “Moviment Cooperativista”, gran exponent de l’esperit que va marcar la Barcelona de principis del segle XX.

La Guerra Civil espanyola, i sobretot els bombardejos centrats en el port de Barcelona, van acabar amb bona part de la flota pesquera, la seva recuperació en el llarg període de depressió i pobresa que va patir la Ciutat al va acabar de la contesa, va anar un exemple de constància i tenacitat.

El General Franco, conscient del valor estratègic del sector pesquer a Espanya, va institucionalitzar l’associacionisme gremial, i des de l’any 1943 va ser obligatori per a tots els pescadors i armadors d’embarcacions de pesca, afiliar-se a les confraries de pescadors, inevitablement lligades a l’Església i al Sindicat Vertical.

No va ser fins a l’any 1945 quan va ser constituïda l’actual Confraria de Pescadors de Barcelona, els seus fundadors van ser els pescadors del port de Barcelona, que van construir un edifici social a través de recaptació popular, aquest edifici es va construir en l’actual Passeig Joan de Borbó, nº 54 (abans Passeig Nacional), convertint-se des de llavors a la seva seu social, oficines i administració.

Malgrat els avatars de la Història, i després dels segles transcorreguts des de la creació de la primera associació de pescadors, preval el seu esperit, lògicament adaptat a l’actualitat,  ara la Confraria de Pescadors de Barcelona, igual que  la resta de confraries de pescadors de Catalunya, estan sota la regulació de la Direcció general de Pesca de la Generalitat de Catalunya, i regulades per la Llei 22/2002 de 12 de juliol.